Matí esplèndid per la pràctica de l’esport i més concretament el de la duatló. La petita població de Viladecavalls, organitzava la seva 5a. Edició, on la secció més radical del Never enviava dos dels seus atletes, en David i en Joan.
Després dels problemes inicials de l’aparcament, els dos atletes, aconsegueixen els seus respectius dorsals i entrar al parc tancat de la transició per deixar les bicicletes, i els estris que els seran necessaris, previ escorcoll dels jutges de la prova que avui principalment semblaven un xic toca coll........ bé ja m’enteneu......
Després dels problemes inicials de l’aparcament, els dos atletes, aconsegueixen els seus respectius dorsals i entrar al parc tancat de la transició per deixar les bicicletes, i els estris que els seran necessaris, previ escorcoll dels jutges de la prova que avui principalment semblaven un xic toca coll........ bé ja m’enteneu......
Iniciem la cursa pels carrers de la població per entrar amb posterioritat en una zona de bosc juntament amb 350 atletes, molts d’ells pros, ja ens donaven la impressió que avui seria difícil la victòria, però ja ens coneixeu als del Never. Recorregut exigent, però molt ràpid que els dos atletes del Never van finalitzar amb un bon temps fins el parc tancat de la transició......
Els dos màquines inicien la transició amb bici plegats, un autèntic suplici, tram de recorregut de la bici molt dur i tècnic, amb pujades i baixades constants per caminots plens de pedres i branques, on el Blues Brother va agafar distància gràcies a la seva tècnica baixant i a la seva poca consciència......... per arribar al tram de la riera, si si, riera inclosa amb poca aigua però agraïda per la fresca que donava.
Els dos màquines inicien la transició amb bici plegats, un autèntic suplici, tram de recorregut de la bici molt dur i tècnic, amb pujades i baixades constants per caminots plens de pedres i branques, on el Blues Brother va agafar distància gràcies a la seva tècnica baixant i a la seva poca consciència......... per arribar al tram de la riera, si si, riera inclosa amb poca aigua però agraïda per la fresca que donava.
En David arriba primer al parc tancat per iniciar l’últim tram de cursa, aquest cop a peu, en Joan arriba amb 1’50’’ per darrere, però amb el ganivet entre les dents......... el que no sabien era que aquest tram també era duret, escales, rampes, el més suau ha estat el tram de bosc molt guapo....... bé, en David acabat per davant d’en Joan però amb l’alè d’aquest al clatell........ Great Job pels dos......
Nom Temps total 1è. Tram 2n. Tram 3è. Tram
David 02 h 11’ 35’’ 00:28’ 03’’ 01:23’ 10’’ 00:20’ 22’’
Joan 02 h 12’ 05’’ 00:28’ 03’’ 01:25’ 00’’ 00:19’ 02’’
Felicitats màquines. Molt encertat en el comentari sobre la poca consciència del David baixant. El cas és que ja m'agradaria a mi baixar com ell. Veig que ha sigut una prova dureta, cada vegada pujeu de nivell. Felicitats.
ResponderEliminar