V Duatló Viladecavalls 2009

Matí esplèndid per la pràctica de l’esport i més concretament el de la duatló. La petita població de Viladecavalls, organitzava la seva 5a. Edició, on la secció més radical del Never enviava dos dels seus atletes, en David i en Joan.
Després dels problemes inicials de l’aparcament, els dos atletes, aconsegueixen els seus respectius dorsals i entrar al parc tancat de la transició per deixar les bicicletes, i els estris que els seran necessaris, previ escorcoll dels jutges de la prova que avui principalment semblaven un xic toca coll........ bé ja m’enteneu......

Iniciem la cursa pels carrers de la població per entrar amb posterioritat en una zona de bosc juntament amb 350 atletes, molts d’ells pros, ja ens donaven la impressió que avui seria difícil la victòria, però ja ens coneixeu als del Never. Recorregut exigent, però molt ràpid que els dos atletes del Never van finalitzar amb un bon temps fins el parc tancat de la transició......
Els dos màquines inicien la transició amb bici plegats, un autèntic suplici, tram de recorregut de la bici molt dur i tècnic, amb pujades i baixades constants per caminots plens de pedres i branques, on el Blues Brother va agafar distància gràcies a la seva tècnica baixant i a la seva poca consciència......... per arribar al tram de la riera, si si, riera inclosa amb poca aigua però agraïda per la fresca que donava.

En David arriba primer al parc tancat per iniciar l’últim tram de cursa, aquest cop a peu, en Joan arriba amb 1’50’’ per darrere, però amb el ganivet entre les dents......... el que no sabien era que aquest tram també era duret, escales, rampes, el més suau ha estat el tram de bosc molt guapo....... bé, en David acabat per davant d’en Joan però amb l’alè d’aquest al clatell........ Great Job pels dos......

Nom Temps total 1è. Tram 2n. Tram 3è. Tram
David 02 h 11’ 35’’ 00:28’ 03’’ 01:23’ 10’’ 00:20’ 22’’
Joan 02 h 12’ 05’’ 00:28’ 03’’ 01:25’ 00’’ 00:19’ 02’’

Vaig calent.......!!!!!

És el crit de guerra dels gladiadors del Never, que aquests últims dies hem estat fent el cabra a les 7 del matí, sense consciència alguna....
La setmana va començar amb l’objectiu d’afinar la màquina de cara a la duatló de Viladecavalls, del proper diumenge, que farem el Blues Brother i jo, però com sempre ens anem animant i acabem a “cuchillo” en qualsevol entrenament que fem ..... en definitiva uns inconscients....

Avui alguna cosa “SUAU.....” jajajajaja, ja sabem com són els nostres entrenaments suaus, la idea era pujar a fer el nostre Mortirolo particular per la riera de la Salut de Sant Feliu de Llobregat, però amb alguna variant, l’hem batejat com el Mortirolo Plus.... doncs “vamos pa ya”.... subidón, subidón, i más subidón.......... impresionente l’esforç per ser les 7 del matí, tot culpa del David i el José.... que estan com motos....

El recorregut total ha estat de 15,5 quilòmetres en 1h 20’...... ja sabem que és molt de temps, però la pujada ha estat DE CAMPEONATO.... la riera de la Salut, i amb posterioritat en direcció la Creu d’Olorda, fins la BV1468, un palizón..... després un parell de quilòmetres de carretera, fins la Penya del Moro, on tornem agafar el caminot i amb posterioritat trialeres amigues del David..... una cabra..... i per acabar .......al curro..... diumenge més.

5a. Mitja Marató del Mediterrani 2009

Avui el matí s'ha llevat núvol i un pel fresc i pel meu gust ideal, per la pràctica del running, i després de l'esforç realitzat a la duatló de Núria, i de les dues setmanes d'inactivitat, era un bon dia per començar la preparació del gran repte del proper any.......

També era el dia del debut del Mulay a la distància llarga i podriem comprovar si l'entrenament que ha seguit aquestes últimes setmanes i les indicacions dels seus dos coach's Blues Brothers (que avui tenia moquitos....jajajaja) i del Sensei, donarien resultats.

Doncs jo tenia treball , havia de ser la llebre dels que volien fer una bona marca.........., pues pa eso estamos... pa tirar del carro....... Vam començar tots juntets com podeu veure a la foto, un ritme molt suau, que feia que "La Marea Roja del Never" no pases inadvertida......

Els quilòmetres pasaven i els atletes del Never s'anaven separan, cadascun al seu ritme, un primer grupet amb el Miquel, Jordi, Franki i la llebre (jo), un segon grup amb la Cobra i l'Albert, i un tercer Tomas i en Cecilio......

....així fins el quilòmetre 10, on les diferències entre els atletes del Never s'han augmentat i ja molt difícil de recuperar.....

Els quilòmetres anaven pasant i els atletes que volien fer marca, han hagut de pujar el ritme, la llebre no parava de donar ànims i d'augmentar el ritme per poder arribar a fer la marca que volien en Miquel i el Mulay......... i com si no hi ha petiment, no hi ha recompensa...... així a estat.... últims quilòmetres d'esforç continuat, de pitjar l'accelerador, de no deixar res al dipòsit, ja que el dia de la cursa hi ha que donar-ho tot........ doncs recompensa....... en Miquel a fet la seva millor marca i en Mulay ha debutat amb una molt bona marca...i jo..... bueno un paseito, jajajaja, content el Never va millorant exponencialment......

Hem de comentar la mala sort d'en Tomas que va haver de retirar-se al quilòmetre 8, per un tiron a l'esquena........ Tomas has de canviar de coach...jajajaja

Una abraçada a tots..

• Miquel i Joan - 01h 39' 42''
• Jordi - 01h 39' 53''
• Franki - 01h 44' 02''
• Albert - 01h 45' 31''
• Pani - 01h 48' 54''
• Cecilio - 02h 08' 08''

La nata de la meva vida !!!!

Després de molts anys de muntar en bicicleta, de molts quilòmetres a les cames, després de suar, mullar-me, neu, etc.... el dissabte vaig tenir el primer ensurt de veritat.....

Tot va començar amb una sortida amb els pares del cole de l'Anna, per la serralada de la Marina.
Primer les pujades amb un bon desnivell on va quedar clar, quí estava amb millor forma..... es lleig, però era jo...jajaja..... i després les trialeres.....on vaig poder comprovar en un parell d'ocasions com funcionava l'amortiguació de la Gary.... impresionante !!!

Van ser uns 25 quilòmetres de gaudiment amb un grup molt maco, fins que............. vaig recordar aquells dies d'estudiant, al profe de física...... que deia...."...la gravetat es la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa...! cojones si tenia raó.... atracció es la que tinc jo pel sexe femení, coño, però no pel terra de la muntanya....... joder que duele......

Vaig donar-me la ostia de la meva vida...... aquí teniu l'exemple de com va quedar el meu colze, però el pitjor va ser doblegar el canvi de la Gary que la farà passar pel mecànic demà mateix...... tot i això ja tinc ganes de tornar...... Uno es masoca.... com tots els que ens agrada l'esport.

Duatló Queralbs

Tot va començar una nit de lluna plena a l’hostal “El Enanito Tronchón”...... de Ribes de Freser, nit de lluna plena.... on la secció del Never va enviar a dos valents dels seus atletes..... en David i al Joan...... a fer la duatló.
La nit va ser llarga... molt llarga i freda, el David tenia mal de cap i no volia res...... això que en Joan havia portat la seva crema anti-fricció........ doncs a dormir i a descansar....

El matí va llevar-se fred, amb 4º graus, vam desplaçar-nos al lloc de la sortida, la plaça de Queralbs, on ja ens esperaven uns 150 atletes.

Vam arrencar el primer tram de la cursa, amb BTT, entre empentes i arrencades, que en molts cops no serveix de res, ja que els 11 km de pujada continuada per la pista forestal, posa a tothom al seu lloc. L’arribada a Fontalba pel pas de la primera transició en David i el Joan ja van arribar per separat..... En Joan no té espera quan hi ha competició pel mig, i en David volia reservar-se ja que no coneixia el recorregut.
Van començar el segon tram de la duatló, tram a peu, amb reserves, s’ha de pujar el cim del Puigmal, i la seva part pitjor la baixada, on les cames no descansen ni un moment, un autèntic trenca cames... que també posa a tothom al seu lloc......
Per finalitzar, el tercer tram, baixada de Fontalba a Queralbs amb BTT, una baixada ràpida i en alguns trams complicada donada la grava en alguns dels revolts.......
Vam acabar amb molt bones sensacions.. cansats però amb ganes de tornar a repetir-ho, però amb més integrants del Never, per tenir més joc a la nit...jajaja

David : 04:41:34, molt bon temps.
Joan : 04:00:26 , bon temps però es pot millorar.

The goat goes to the hill......

Ahir diumenge, vaig despertar-me amb molt poquetes ganes de fer esforços físics, però com aquestes alçades de l’entrenament no es pot parar, vaig decidir treure a passejar la bicicleta, per la serra de Marina i el Vallès......

Però com “la cabra tira al monte”...... i no puc estar-me, vaig començar pujant la carretera de la Vallensana, 4,5 km d’ascens sostingut, sense cap descans, que quan s’agafen a primera hora, costen una miqueta....... després el preuat descans de la baixada, per enllaçar amb la carretera de la Roca.

Pensava fer una tirada llarga, però vaig sentir-me tant bé, que quan vaig veure la cruïlla que puja a la Conreria, no vaig poder dir que no....... “go up..”, fins arribar de nou a Badalona.

No m’havia pres la medicació que em tocava, i vaig tornar a fer mitja volta, tornar a pujar la Conreria però des de Badalona, fins Sant Fost..... tornem a la carretera de la Roca, i tornem a pujar la Vallensana fins a Badalona.....

Un total de 47,450 km en poc més de 1 h 34’, vaig acabar amb molt bones sensacions i amb ganes de que em lliurin la Gary, el terror de la montaña...... tiembla Blues Brothers, tiembla Passenger...... la Gary está cerca.........
Salut.

El León vuelve a la sabana....

Se levanto esta mañana el rey de la selva, con sed de sangre..... con un hambre voraz... No se lo pensó dos veces, se puso sus asics y empezó a trotar con destino al altiplano de la Serralada de Marina en busca de alguna indefensa gacela Thompson.... Hoy tocaba una tirada larga, el plan de entreno se está llevando al milímetro... y este dará sus frutos.

La subida fue dura unos 7,2 km aprox. por corriols y pista forestal de la serralada, con algún descansillo para respirar, hasta llegar al top, a la torre de guaita, desde donde el león busco sin suerte a su víctima.... 10 segundos de respiro en la torre y "pa Bajo"..

La bajada fue tranquila,por donde había subido, y donde el león se cruzó con otros seres de la selva, BTT'ros, runners, etc.. pero ninguno de su agrado, ninguno en su dirección que le obligara cambiar el ritmo para morderle el cuello, como have LA COBRA, hasta llegar a su guarida.

La combinación fue perfecta, subida con trabajo anaeróbico, y la bajada con su trabajo aeróbico, para completar un total de 14,42 km, en 1 h 15'36'', ya se que es un ritmo de pachanga, pero estamos cogiendo fondo....lo importante era sumar km, ya están las series para afinar el trabajo.

Mañana más y mejor.... iré a reservar mi caprichito.... una Gary Fisher HiFi Deluxe.... para mi un pepinillo..

Saludos...