Marató de Barcelona 2010

Dia gran pels corredors del Never, on s'havia de veure reflectit, tot el treball acumulat al llarg de les últimes setmanes, el patiment de les sèries, les inclemencies del temps, etc.. i com no podia ser d'una altra forma el dia a sortit gris i un xic fresquet, ideal per la plàctica de running. El Never ha enviat per aquesta missió una bona representació, Passenger (que volia pulveritzar el meu temps de l'any passat), Blues Brother, el clàssic Marathon Man, La Cobra (debut a la distància llarga), El Cunyao... i en Miquel G (que també debutava).

Jo per la meva part, aquest any he hagut de deixar la distància llarga aparcada, pels meus objectius del maig, però no em volia perdre el gust de poder correr pels carrers de Barcelona amb l'animació que hi havia i poder acompanyar algún Never en els últims km, i després de pactar amb el meu Head Coach la distància, màxim 12 km, em dirigeixo al lloc de trobada.

KM 25, veig passar tot un seguit de corredors, "gallina de piel", era el tram de Rambla Prim / Avda. Diagonal, m'han entrat unes ganes de sortir corrents brutals, però he d'esperar. Pasa em Jordi Cabau, amb un bon ritme..... quina alegria, algú conegut, ens saludem.... pasa l'Alberto, amic de l'Esteban, també amb bon ritme....... jo pensava..."ara venen els meus, la marea roja... Els Nevers..... i apareix el primer... Passenger..... un magnífic ritme, fins i tot per damunt del que ell esperava.... corro amb ells uns 300 metres i quedem a l'altre costat de la diagonal el pk 30. Per darrera en Frank (Somos una Banda), també amb un bon ritme, però amb males sensacions, uns altres 200 metres..... són uns cracks... quina enveja.. Blues Brothers pel darrera... també amb un ritme fort, i també amb males sensacions..... la resta no els he pogut veure, però segur que en aquell pk... tots anaven còmodes.. Jo avui tenia un altre missió............

La llebre..... havia quedat amb el Passenger i el Blues Brothers que els faria de llebre del 30 fins el final.... i el primer en arribar ha estat en Passenger..... La meva tasca ha estat molt fàcil, assistent d'aigua, powerbomb (isotònic), plàtans, esponges i marcar el ritme de carrera...... i animar a l'atleta en el tram més dur de la carrera, quan les cames comencen a fallar i el cap només pensa en abandonar...... Ha estat increible.. els carrers plens de gent animant i el Passenger avançant cadàvers de corredors... segons les clasificacions del pk 30 al final hem avançat uns 300 aproximadament.... no està malament, no? els ritmes han estat diversos en aquests 12 km, des de 04:05 a 04:20 min/km, però el més important ha estat no baixar el ritme, portar-lo constant i apretar al final on està la gloria, on els veritables campions donen el do de pit, on l'esperit guerrer surt i guanya al cap.... ha estat molt gratificant poder ajudar-lo a conseguir el seu objectiu.... ja li he dit a ell.."la corda de la medalla és meva..jajajajaja".

El temps brutal 03h06'04'' , magnífic, quin temps noi.... hauré d'entrenar fort el proper any..

en Blues Brothes també millora notablement la seva marca del passat any amb 03:24:55, i la resta dels nevers amb bons temps, però amb sensacions diferents... encara ens falta la seva crònica... de totes formes... per mi el Sr. que finalitza una marató, ja te un nom... ets un CHAMPION, felicitats a tots, nevers, búfal, somos una banda, a tots...sou collonuts.

Salut i km.