Ahir diumenge, vaig despertar-me amb molt poquetes ganes de fer esforços físics, però com aquestes alçades de l’entrenament no es pot parar, vaig decidir treure a passejar la bicicleta, per la serra de Marina i el Vallès......
Però com “la cabra tira al monte”...... i no puc estar-me, vaig començar pujant la carretera de la Vallensana, 4,5 km d’ascens sostingut, sense cap descans, que quan s’agafen a primera hora, costen una miqueta....... després el preuat descans de la baixada, per enllaçar amb la carretera de la Roca.
Pensava fer una tirada llarga, però vaig sentir-me tant bé, que quan vaig veure la cruïlla que puja a la Conreria, no vaig poder dir que no....... “go up..”, fins arribar de nou a Badalona.
No m’havia pres la medicació que em tocava, i vaig tornar a fer mitja volta, tornar a pujar la Conreria però des de Badalona, fins Sant Fost..... tornem a la carretera de la Roca, i tornem a pujar la Vallensana fins a Badalona.....
Un total de 47,450 km en poc més de 1 h 34’, vaig acabar amb molt bones sensacions i amb ganes de que em lliurin la Gary, el terror de la montaña...... tiembla Blues Brothers, tiembla Passenger...... la Gary está cerca.........
Salut.
Però com “la cabra tira al monte”...... i no puc estar-me, vaig començar pujant la carretera de la Vallensana, 4,5 km d’ascens sostingut, sense cap descans, que quan s’agafen a primera hora, costen una miqueta....... després el preuat descans de la baixada, per enllaçar amb la carretera de la Roca.
Pensava fer una tirada llarga, però vaig sentir-me tant bé, que quan vaig veure la cruïlla que puja a la Conreria, no vaig poder dir que no....... “go up..”, fins arribar de nou a Badalona.
No m’havia pres la medicació que em tocava, i vaig tornar a fer mitja volta, tornar a pujar la Conreria però des de Badalona, fins Sant Fost..... tornem a la carretera de la Roca, i tornem a pujar la Vallensana fins a Badalona.....
Un total de 47,450 km en poc més de 1 h 34’, vaig acabar amb molt bones sensacions i amb ganes de que em lliurin la Gary, el terror de la montaña...... tiembla Blues Brothers, tiembla Passenger...... la Gary está cerca.........
Salut.
Gary Fisher que estás en los cielos...¡Pronto bajarás a la tierra y te haré morder el polvo! (Lapierre 14-09-09).
ResponderEliminar