Hooooooola a tots un altre cop, després de tenir el blog un pel oblidat, tornem amb força..... i que millor que tornar a escriure en aquest taulell, el dia després de la Half Challenge de Calella 2010...
Doncs els dies abans a la prova, era un autèntic sac de nervis, i crec que era normal, però el meu shensei em deia, que res de nervis, que teníem els deures fets, i es tractava de gaudir de la prova, però jo amb un dorsal penjat, no sé gaudir, haig d’anar amb el peu al fons, sense fre i això em feia estar intranquil.
El matí després d’un esmorzar correcte, sense excessos i el de qualsevol entrenament de cap de setmana, vaig agafar el cotxe caminito a Calella. Vaig fer les últimes comprovacions a la bici, per deixar els gels i els bidons amb la “droga”, vaig dirigir-me a la zona d’aigua...... l’espera va ser llarga, volia començar a petir.
El ritual va començar al col·locar-me el neoprè, amb la vaselina i vaig llençar-me a l’aigua per escalfar una miqueta, poder notar la temperatura de l’aigua i perdre el nerviosisme que ja rodava per les venes.... això si, foto amb la pancarta que va fer-me el meu club de fans.... és un luxe fer una prova com aquesta i esperar que algú et doni ànims a les transicions, pel recorregut, tot...
Van sortir els PRO’S masculins i femenins, policies i bombers, els casquets blancs i a les 08:25 hores la sortida dels màquines, els meus, amb el flotador de patitos, alguns amb els manguitos, sirena i a l’aigua 1900 metres en un mar
més o menys tranquil amb una miqueta de corrent , un circuit rectangular que vaig fer-ho en 40:29, volia fer un xic menys però es tractava de perdre el menor temps possible com diu el meu shensei. La transició amb alguna dificultat, el jodio neopreno, collons perquè no serà amb velcro.... però bé, mitjons, calçat, dorsal, cas i ulleres i a l’ataque .... 90 km per la NII Calella – Mataró un circuit de 45 km, (dues voltes), una mitja de 34 km/h, va fer que em sortís un temps total de 02 h 30 minuts en el segon sector de la cursa, i crec que vaig apretar massa, ja que en el tercer i últim tram, la cursa a peu el principi va ser complicat, les cames les tenis agarrotades i molt congestionades.... els 21 km de la mitja marató van sortir-me en 01 h 41 minuts, l’esperat a les millors previsions, però sense ritme. 
Els entrenaments han donat els seus fruits, la meva marca finisher va ser de 04 hores 56 minuts 38 segons, posició 308 de la general masculina. Per ser la primera vegada crec que ha estat un bon debut del Never a la half, bones sensacions i a buscar nous objectius, però pel momet gaudir d'aquest. La millor cosa de la que em quedo en aquesta cursa és el recolzament del hooligans, la Cris, l’Anna, el Shensei Albert, la Sara, la resta de família, etc.... moltes gràcies a tots.......... i sobre tot l’entrada a meta amb la meva princesa... ets un solete.
Doncs els dies abans a la prova, era un autèntic sac de nervis, i crec que era normal, però el meu shensei em deia, que res de nervis, que teníem els deures fets, i es tractava de gaudir de la prova, però jo amb un dorsal penjat, no sé gaudir, haig d’anar amb el peu al fons, sense fre i això em feia estar intranquil.
El matí després d’un esmorzar correcte, sense excessos i el de qualsevol entrenament de cap de setmana, vaig agafar el cotxe caminito a Calella. Vaig fer les últimes comprovacions a la bici, per deixar els gels i els bidons amb la “droga”, vaig dirigir-me a la zona d’aigua...... l’espera va ser llarga, volia començar a petir.
El ritual va començar al col·locar-me el neoprè, amb la vaselina i vaig llençar-me a l’aigua per escalfar una miqueta, poder notar la temperatura de l’aigua i perdre el nerviosisme que ja rodava per les venes.... això si, foto amb la pancarta que va fer-me el meu club de fans.... és un luxe fer una prova com aquesta i esperar que algú et doni ànims a les transicions, pel recorregut, tot...
Van sortir els PRO’S masculins i femenins, policies i bombers, els casquets blancs i a les 08:25 hores la sortida dels màquines, els meus, amb el flotador de patitos, alguns amb els manguitos, sirena i a l’aigua 1900 metres en un mar
més o menys tranquil amb una miqueta de corrent , un circuit rectangular que vaig fer-ho en 40:29, volia fer un xic menys però es tractava de perdre el menor temps possible com diu el meu shensei. La transició amb alguna dificultat, el jodio neopreno, collons perquè no serà amb velcro.... però bé, mitjons, calçat, dorsal, cas i ulleres i a l’ataque .... 90 km per la NII Calella – Mataró un circuit de 45 km, (dues voltes), una mitja de 34 km/h, va fer que em sortís un temps total de 02 h 30 minuts en el segon sector de la cursa, i crec que vaig apretar massa, ja que en el tercer i últim tram, la cursa a peu el principi va ser complicat, les cames les tenis agarrotades i molt congestionades.... els 21 km de la mitja marató van sortir-me en 01 h 41 minuts, l’esperat a les millors previsions, però sense ritme. Els entrenaments han donat els seus fruits, la meva marca finisher va ser de 04 hores 56 minuts 38 segons, posició 308 de la general masculina. Per ser la primera vegada crec que ha estat un bon debut del Never a la half, bones sensacions i a buscar nous objectius, però pel momet gaudir d'aquest. La millor cosa de la que em quedo en aquesta cursa és el recolzament del hooligans, la Cris, l’Anna, el Shensei Albert, la Sara, la resta de família, etc.... moltes gràcies a tots.......... i sobre tot l’entrada a meta amb la meva princesa... ets un solete.
(foto pk. 11,8 - per Sergi García Sambró) 
