5a. Mitja Marató del Mediterrani 2009

Avui el matí s'ha llevat núvol i un pel fresc i pel meu gust ideal, per la pràctica del running, i després de l'esforç realitzat a la duatló de Núria, i de les dues setmanes d'inactivitat, era un bon dia per començar la preparació del gran repte del proper any.......

També era el dia del debut del Mulay a la distància llarga i podriem comprovar si l'entrenament que ha seguit aquestes últimes setmanes i les indicacions dels seus dos coach's Blues Brothers (que avui tenia moquitos....jajajaja) i del Sensei, donarien resultats.

Doncs jo tenia treball , havia de ser la llebre dels que volien fer una bona marca.........., pues pa eso estamos... pa tirar del carro....... Vam començar tots juntets com podeu veure a la foto, un ritme molt suau, que feia que "La Marea Roja del Never" no pases inadvertida......

Els quilòmetres pasaven i els atletes del Never s'anaven separan, cadascun al seu ritme, un primer grupet amb el Miquel, Jordi, Franki i la llebre (jo), un segon grup amb la Cobra i l'Albert, i un tercer Tomas i en Cecilio......

....així fins el quilòmetre 10, on les diferències entre els atletes del Never s'han augmentat i ja molt difícil de recuperar.....

Els quilòmetres anaven pasant i els atletes que volien fer marca, han hagut de pujar el ritme, la llebre no parava de donar ànims i d'augmentar el ritme per poder arribar a fer la marca que volien en Miquel i el Mulay......... i com si no hi ha petiment, no hi ha recompensa...... així a estat.... últims quilòmetres d'esforç continuat, de pitjar l'accelerador, de no deixar res al dipòsit, ja que el dia de la cursa hi ha que donar-ho tot........ doncs recompensa....... en Miquel a fet la seva millor marca i en Mulay ha debutat amb una molt bona marca...i jo..... bueno un paseito, jajajaja, content el Never va millorant exponencialment......

Hem de comentar la mala sort d'en Tomas que va haver de retirar-se al quilòmetre 8, per un tiron a l'esquena........ Tomas has de canviar de coach...jajajaja

Una abraçada a tots..

• Miquel i Joan - 01h 39' 42''
• Jordi - 01h 39' 53''
• Franki - 01h 44' 02''
• Albert - 01h 45' 31''
• Pani - 01h 48' 54''
• Cecilio - 02h 08' 08''

La nata de la meva vida !!!!

Després de molts anys de muntar en bicicleta, de molts quilòmetres a les cames, després de suar, mullar-me, neu, etc.... el dissabte vaig tenir el primer ensurt de veritat.....

Tot va començar amb una sortida amb els pares del cole de l'Anna, per la serralada de la Marina.
Primer les pujades amb un bon desnivell on va quedar clar, quí estava amb millor forma..... es lleig, però era jo...jajaja..... i després les trialeres.....on vaig poder comprovar en un parell d'ocasions com funcionava l'amortiguació de la Gary.... impresionante !!!

Van ser uns 25 quilòmetres de gaudiment amb un grup molt maco, fins que............. vaig recordar aquells dies d'estudiant, al profe de física...... que deia...."...la gravetat es la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa...! cojones si tenia raó.... atracció es la que tinc jo pel sexe femení, coño, però no pel terra de la muntanya....... joder que duele......

Vaig donar-me la ostia de la meva vida...... aquí teniu l'exemple de com va quedar el meu colze, però el pitjor va ser doblegar el canvi de la Gary que la farà passar pel mecànic demà mateix...... tot i això ja tinc ganes de tornar...... Uno es masoca.... com tots els que ens agrada l'esport.

Duatló Queralbs

Tot va començar una nit de lluna plena a l’hostal “El Enanito Tronchón”...... de Ribes de Freser, nit de lluna plena.... on la secció del Never va enviar a dos valents dels seus atletes..... en David i al Joan...... a fer la duatló.
La nit va ser llarga... molt llarga i freda, el David tenia mal de cap i no volia res...... això que en Joan havia portat la seva crema anti-fricció........ doncs a dormir i a descansar....

El matí va llevar-se fred, amb 4º graus, vam desplaçar-nos al lloc de la sortida, la plaça de Queralbs, on ja ens esperaven uns 150 atletes.

Vam arrencar el primer tram de la cursa, amb BTT, entre empentes i arrencades, que en molts cops no serveix de res, ja que els 11 km de pujada continuada per la pista forestal, posa a tothom al seu lloc. L’arribada a Fontalba pel pas de la primera transició en David i el Joan ja van arribar per separat..... En Joan no té espera quan hi ha competició pel mig, i en David volia reservar-se ja que no coneixia el recorregut.
Van començar el segon tram de la duatló, tram a peu, amb reserves, s’ha de pujar el cim del Puigmal, i la seva part pitjor la baixada, on les cames no descansen ni un moment, un autèntic trenca cames... que també posa a tothom al seu lloc......
Per finalitzar, el tercer tram, baixada de Fontalba a Queralbs amb BTT, una baixada ràpida i en alguns trams complicada donada la grava en alguns dels revolts.......
Vam acabar amb molt bones sensacions.. cansats però amb ganes de tornar a repetir-ho, però amb més integrants del Never, per tenir més joc a la nit...jajaja

David : 04:41:34, molt bon temps.
Joan : 04:00:26 , bon temps però es pot millorar.